Com vaig contractar un detectiu i va aconseguir demostrar que una baixa per depressió era falsa?

Sóc un empresari de Barcelona i us explicaré com vaig contractar un detectiu privat .

El meu nom és Carlos Gutiérrez (en veritat és fals per amagar la meva identitat). Tinc una empresa de construcció i reformes (això si és veritat), i, encara que mai no m’ho imagini, vaig acabar sol·licitant els serveis d’una agència de recerca privada . Va ser una decisió molt encertada i reeixida i després de l’experiència, Ferran, el detectiu privat que va portar el meu cas, em va demanar si podia fer-li una ressenya positiva a Google i vaig acabar escrivint-li aquest article.

Tinc una petita empresa de construcció i reformes i dono feina a 6 persones entre peons d’obra i paletes més qualificats. Un d’ells va començar amb mi molt jovenet i sense experiència i després d’anys de treballar colze a colze ja podia delegar-li moltíssima feina (alguna la feia millor que jo i tot).

Aquest noi en qüestió, que era molt bon treballador, em va preguntar si els dies que no treballava amb mi podia fer alguna reforma per a familiars o coneguts i si el podria deixar material. La meva resposta va ser que sí, que sense cap problema. Podia comptar amb mi pel que fos i per descomptat tenia el meu material i eines a la vostra disposició.

Què va provocar que el meu treballador fingeixi la baixa laboral?

Treballàvem la nostra jornada de dilluns a divendres i el cap de setmana podia fer el que volgués. Vam estar amb aquesta dinàmica durant un parell de mesos, però de seguida vaig començar a notar que el seu rendiment disminuïa, que venia els dilluns cansat i que segons avançava la setmana encara en descendia més el rendiment.

Un dia m’hi vaig asseure per parlar i em va dir el que ja m’imaginava que m’havia de dir; que alguns caps de setmana treballava dissabte i diumenge i no podia descansar prou. En aquell moment em vaig haver de posar una mica més «cap» i dir-li que no hi havia hagut cap problema fins aleshores, però que si la seva feina els caps de setmana significaria que la seva feina durant la setmana es veuria perjudicada, hauria de plantejar-se baixar el ritme els caps de setmana.

Ho va entendre i em va demanar disculpes. També em va dir que tenia compromís amb un parell de reformes i que durant dos caps de setmana més hauria d?estar treballant. No li vaig posar cap problema.

Al cap d’un mes em va comentar que li havia tornat a sortir una feina i que per poder complir i no afectar la feina amb mi, em volia demanar permís perquè un dels peons l’ajudés. Li vaig dir que sense problema sempre que no m’afectés a mi durant la setmana. I efectivament va arribar dilluns donant-ho tot. Aquest acord es va allargar de manera puntual sempre que ho demanava i complia sense cap problema.

Però un dia va arribar amb mal d?esquena per un cop durant el cap de setmana. Aquella mateixa tarda va agafar la baixa i va estar 10 dies o més sense venir, la veritat que no ho recordo.

Aquí em vaig adonar: «El meu treballat m’enganya a la seva baixa laboral»

Quan es va reincorporar li vaig dir que s’havia de replantejar això del cap de setmana perquè ja m’estava afectant massa i va tornar a la normalitat. Un dia es va agafar la jornada lliure per a assumptes propis i vaig haver de demanar a un dels peons que m’ajudés en una tasca concreta. Mentre treballàvem el noi em va dir que podia enguixar la paret, que la setmana que l’altre noi va faltar el va ajudar durant el dissabte i diumenge a enguixar en un pis. VAN SALTAR LES ALARMES!!!! Com que li vas estar ajudant? No estava de baixa?

De seguida el noi es va adonar de la ficada de pota i va començar a balbucejar li vaig dir que estigués tranquil. Que no li diria res i menys que li ho havia dit ell, però em guardava aquesta informació per més endavant.

Al cap de dues setmanes em va tornar a demanar el material per al cap de setmana i llavors li vaig dir que no, que ho sentia molt però que ja estava treballant molt i que potser era el moment de començar a utilitzar el seu material i que a més feia poc que havia patit una lesió i no volia que recaigués, que ho necessitava al 100%.

Es va enfadar molt amb mi, em va dir que s’havia compromès perquè jo li havia dit que no hi havia problema i que ara quedaria malament per culpa meva. Li vaig contestar que no tenia la meva aprovació però que no podia impedir-li fer el que volgués en cap de setmana i que tampoc no m’assabentaria si ho feia, però que amb les meves eines no.

Al dia següent no es va presentar a treballar al·legant una baixa per estrès i ansietat amb revisió mèdica a les 2 setmanes.

Sabia de sobres que el motiu de la baixa era poder anar a treballar a l’altra obra amb què s’havia compromès.

Vaig parlar amb el meu gestor/advocat i em va dir: Si aconsegueixes proves que està treballant podràs prendre les mesures necessàries, fins i tot acomiadament procedent arribat el cas.

Vaig decidir contractar un Detectiu Privat especialista a descobrir una baixa laboral fingida

Vaig buscar un detectiu privat per Google i vaig trobar INVESTICAT i em va atendre Ferran Rocandio. Des del primer moment em va assessorar en tot allò que es podia i no es podia fer. En com s’havia d’enfocar la possible investigació , la consecució de les proves, es va oferir a parlar amb el meu advocat per crear una estratègia, ja que al cap ia la fi, com em va dir el detectiu privat, seria el meu advocat el que s’encarregara de defensar els meus interessos i que el investigador privat i el vostre informe és una eina que l’advocat utilitzarà per consolidar el cas.

Els detalls de la investigació no els donaré per no violar la intimitat de ningú (cosa que em va recalcar Ferran que era fonamental perquè la investigació fos acceptada judicialment i que no podia fer públic aquest informe, només utilitzar-se en seu judicial). Però el que sí que us explicaré és que va aconseguir gravar-ho carregant material en una furgoneta que algú li havia deixat, descarregant aquest material en una finca , el va gravar baixant runa, va fer aquesta feina durant 3 dies i va quedar demostrat que el meu treballador estava fingint la baixa i realitzant una obra durant el seu període d’incapacitat temporal. A més de manera indirecta ho va veure diverses vegades baixant a un bar que hi havia a prop i on es va demanar fins a 3 cerveses durant el dia, va menjar amb vi i es va prendre un orujo d’herbes en finalitzar el dinar. Aquest fet és important perquè quan una persona està de baixa per depressió i ansietat solen donar medicació tant per a la depressió com per a l’ansietat i aquesta és totalment incompatible amb el consum d’alcohol.

No oblidem que quan una persona està de baixa no només no pot fer activitats incompatibles amb el motiu de la baixa que algui sinó que ha d’adequar repòs i cura perquè la seva recuperació sigui el més ràpida possible. I el consum d’alcohol amb la possible medicació prescrita no compleix aquesta norma (independentment que s’estigui prenent la possible medicació prescrita o no)